foto: Instants abans de creuar la metaAhir al vespre vaig arribar a la Grand Motte, final de la regata, després de més de cinc dies de navegació. Ha estat, amb diferència, la cursa més dura que he fet. Tot i que ja havia fet recorreguts de 500 milles en competició, el fet de fer-les en solitari augmenta, molt més del que em pensava, la dificultat.
Les condicions han estat típiques mediterrànies, una mica de tot.
El primer dia de regata, el passat divendres, va ser de vent de 20 nusos de cenyida fins a les Medes. Em vaig situar força bé a la sortida i vaig estar al grup davanter durant tot el dia. Després, ja de nit, arribant a la zona del cap de Creus, va afluixar el vent, i tot i que vaig perdre algunes posicions al principi, a costa de no dormir ni cinc minuts, vaig aconseguir pasar a mig matí del dissabte en segona posició (series) pel la primera meta volant. Tot i que estava força cansat, tot anava molt bé, i després de tres hores més ja havia atrapat el primer i ens trobavem els tres primers clasificats separats unes 10 milles de la resta de participants.
De nou, la nit de dissabte, una nova encalmada ens va agrupar a tots, menys el que seria el guanyador de la regata, l' Italià Andrea Pendibene, que no sé com ho va fer però em va treure una distància considerable durant aquesta nit.
El diumenge va ser un dels dies més durs, i no per que hi hagués temporal ni mal temps, sinó perque en més de 24 hores, fins al matí de dilluns, vam estar encalmats. Vaig aconseguir fer només 20 milles durant tot aquest temps, sota un sol de justícia i molta calor.
Arribant a Menorca vaig perdre dues posicions més, potser pel cansament acumulat vaig dormir més del que hagués estat bo.
Ens faltava fer la volta a Menorca pel sud per tornar a cap a les Medes. Això va ser el dilluns, 4 dia de regata. Tot va anar bé, encara que pel color que anava agafant el cel i les primeres plujes i ventades per la tarda, ja es veia que el temps estava canviant. Al pas per l'illa de l'Aire, l'organització ens avisa de que hi temporal de força 7 de N previst per la següent nit. Jo em mantenia a la mateixa posició, 4t en sèries, vaig recuperar i el 2n i 3er em treien menys de dues hores.
Durant la nit les previsions es van complir. Vam tenir vents molt forts de 25 a 30 nusos mantinguts, i durant la matinada durant unes dos hores de fins a 40 nusos...increïble. Va arribar un punt que t'oblides que estàs competint i et preocupes només de sortir ben parat. El barco amb les dimensions tan petites que té, semblava un tap de suro, volant d'una onada a una altra. Al final, del cansament, em vaig resignar i em vaig tancar a dins perque ja no podia fer res més, i vaig posar el pilot, apuntant una mica al nord de Barcelona, perque era impossible fer rumb cap a les Medes.
Al matí següent, dimarts, just quant on jo estava ja havia afluixat el vent, vaig sentir una trucada del barco de la Suzanne Beyer, que estava preocupada perque no tenia ja casi energia i estava enmig de la rasca. Em va pasar la seva posició i vaig veure que no era l'únic que havia obtat per no anar cap a les Medes. Ella estava a unes 15 milles darrere meu, li vaig dir que en poca estona el vent afluixaria com em va pasar a mi.
Després vaig fer rumb cap a les Medes, arribant molt ràpid, just al vespre. Per la radio escolto que torno a anar 2n en series i que hi dos barcos que han decidit refugiar-se a Menorca. Lamentablement, tot i que veia molt possible quedar el segon, arribant a les Medes em va parar el vent de cop, i tot i que vaig pasar segon, els tres que tenia darrera meu, i que els hi portava unes 10 o 15 milles de distància em van atrapar.
El dimcres al matí ens trobavem just davan del Cap de Creus els quatre barcos junts. Va començar a bufar un vent del sud-sudest, i el tres em van avançar. Vam arribar al vespre del mateix dia, més de 90 milles en 12 hores, una mitjana molt alta, ja que fins al migdia no vam tenir gaire vent.
Al final ha estat una llàstima no poder haver acabat una mica més endavant. Sobretot després de tenir-ho tant aprop. Amb el barco en condicons normals em costa bastant seguir el ritme dels altres, ja que l'últim dia vaig fer tot el possible per no quedar-me enrere però no vaig poder.
D'altra banda ha estat una gran experiència i un bon entrenament per la Minitransat del 2011, ja que també és en solitari i realment hi ha una gran diferència entre anar sol o a Dos. Has de planificar més el temps: dormir, menjar, portar el barco, etc, que són coses que no penses tant quant vas dos.
Ara al juliol torno a intentar fer les 1000 milles clasificatòries per la Transat. I al setembre i octubre faré les dos últimes regates de a temporada: la Mini-Empúries i la Mini-Barcelona.
