tot a punt

Des de la Rochelle.. queden 4300 milles..




spanish team:



el Salao:



els rivals:

1000 milles, més a prop de Brasil

El passat dimecres vaig concloure l'últim requisit per participar a la Transat 650 (França-Brasil) del proper any.
Es tractava de fer 1000 milles sense escales i en solitari en un recorregut pel mediterrani marcat per l'organització de la Classemini.
Vaig estar-me 11 dies i 8 hores, sortint del port de l'Escala el passat dia 3 de juliol i arribant el passat dimecres dia 14.

L'escala: 3 juliol



Marca al Golf de Lleó: 4 juliol a la matinada,

Nord de Còrsega- Giraglia, 6 juliol a la tarda

Illa de Gianutri ( Costa Itàlia): 7 juliol a la tarda


Voltant l'illa de Gianuttri


Tràfic de mercants davant l'illa d'Elba


Nord de Còrsega- Giraglia: 8 juliol a la tarda



Marca Golf de LLeó: 11 de juliol a mitjanit


Davant del cap de Norfeu

Barcelona: nit del 13 al 14 de juliol.

6 milles per acabar!

L'escala: 14 de luliol a la tarda.



Ha estat una travessa tranquil.la, on el pitjor ha estat la calor, i controlar el tràfic de mercants i creuers. Els moments amb més vent han estat una mica de mestral al Golf de Lleó anant cap a Còrsega, que em va ajudar bastant, i una forta garbinada a la Costa Brava, anant cap a Barcelona.

Hexis Cup- Le grand 8

foto: Instants abans de creuar la meta

Ahir al vespre vaig arribar a la Grand Motte, final de la regata, després de més de cinc dies de navegació. Ha estat, amb diferència, la cursa més dura que he fet. Tot i que ja havia fet recorreguts de 500 milles en competició, el fet de fer-les en solitari augmenta, molt més del que em pensava, la dificultat.

Les condicions han estat típiques mediterrànies, una mica de tot.

El primer dia de regata, el passat divendres, va ser de vent de 20 nusos de cenyida fins a les Medes. Em vaig situar força bé a la sortida i vaig estar al grup davanter durant tot el dia. Després, ja de nit, arribant a la zona del cap de Creus, va afluixar el vent, i tot i que vaig perdre algunes posicions al principi, a costa de no dormir ni cinc minuts, vaig aconseguir pasar a mig matí del dissabte en segona posició (series) pel la primera meta volant. Tot i que estava força cansat, tot anava molt bé, i després de tres hores més ja havia atrapat el primer i ens trobavem els tres primers clasificats separats unes 10 milles de la resta de participants.

De nou, la nit de dissabte, una nova encalmada ens va agrupar a tots, menys el que seria el guanyador de la regata, l' Italià Andrea Pendibene, que no sé com ho va fer però em va treure una distància considerable durant aquesta nit.

El diumenge va ser un dels dies més durs, i no per que hi hagués temporal ni mal temps, sinó perque en més de 24 hores, fins al matí de dilluns, vam estar encalmats. Vaig aconseguir fer només 20 milles durant tot aquest temps, sota un sol de justícia i molta calor.

Arribant a Menorca vaig perdre dues posicions més, potser pel cansament acumulat vaig dormir més del que hagués estat bo.

Ens faltava fer la volta a Menorca pel sud per tornar a cap a les Medes. Això va ser el dilluns, 4 dia de regata. Tot va anar bé, encara que pel color que anava agafant el cel i les primeres plujes i ventades per la tarda, ja es veia que el temps estava canviant. Al pas per l'illa de l'Aire, l'organització ens avisa de que hi temporal de força 7 de N previst per la següent nit. Jo em mantenia a la mateixa posició, 4t en sèries, vaig recuperar i el 2n i 3er em treien menys de dues hores.

Durant la nit les previsions es van complir. Vam tenir vents molt forts de 25 a 30 nusos mantinguts, i durant la matinada durant unes dos hores de fins a 40 nusos...increïble. Va arribar un punt que t'oblides que estàs competint i et preocupes només de sortir ben parat. El barco amb les dimensions tan petites que té, semblava un tap de suro, volant d'una onada a una altra. Al final, del cansament, em vaig resignar i em vaig tancar a dins perque ja no podia fer res més, i vaig posar el pilot, apuntant una mica al nord de Barcelona, perque era impossible fer rumb cap a les Medes.

Al matí següent, dimarts, just quant on jo estava ja havia afluixat el vent, vaig sentir una trucada del barco de la Suzanne Beyer, que estava preocupada perque no tenia ja casi energia i estava enmig de la rasca. Em va pasar la seva posició i vaig veure que no era l'únic que havia obtat per no anar cap a les Medes. Ella estava a unes 15 milles darrere meu, li vaig dir que en poca estona el vent afluixaria com em va pasar a mi.

Després vaig fer rumb cap a les Medes, arribant molt ràpid, just al vespre. Per la radio escolto que torno a anar 2n en series i que hi dos barcos que han decidit refugiar-se a Menorca. Lamentablement, tot i que veia molt possible quedar el segon, arribant a les Medes em va parar el vent de cop, i tot i que vaig pasar segon, els tres que tenia darrera meu, i que els hi portava unes 10 o 15 milles de distància em van atrapar.

El dimcres al matí ens trobavem just davan del Cap de Creus els quatre barcos junts. Va començar a bufar un vent del sud-sudest, i el tres em van avançar. Vam arribar al vespre del mateix dia, més de 90 milles en 12 hores, una mitjana molt alta, ja que fins al migdia no vam tenir gaire vent.

Al final ha estat una llàstima no poder haver acabat una mica més endavant. Sobretot després de tenir-ho tant aprop. Amb el barco en condicons normals em costa bastant seguir el ritme dels altres, ja que l'últim dia vaig fer tot el possible per no quedar-me enrere però no vaig poder.

D'altra banda ha estat una gran experiència i un bon entrenament per la Minitransat del 2011, ja que també és en solitari i realment hi ha una gran diferència entre anar sol o a Dos. Has de planificar més el temps: dormir, menjar, portar el barco, etc, que són coses que no penses tant quant vas dos.

Ara al juliol torno a intentar fer les 1000 milles clasificatòries per la Transat. I al setembre i octubre faré les dos últimes regates de a temporada: la Mini-Empúries i la Mini-Barcelona.

Link de la regata: http://www.legrand8.net/

Gran Premi d'Itàlia

Ja hem acabat la primera regata de la temporada. Tot i que el resultat podia haver estat una mica millor, la veritat és que han uns dies molt profitosos de navegació. De les 540 milles del recorregut, 450 han estat amb vents portants, cosa que s'agraeix molt quant navegues amb un mini. Excepte un nit que varem tenir algunes puntes de vent de 30 nusos, la resta de dies la meteorologia ha estat força benigne.
Pel que fa a la competició vàrem començar força bé, al grup davanter els dos primers dies. La segona nit però una encalmada va fer que la flota es tornés a reagrupar. Estavem al sud de Córcega a unes 60 milles del següent control a Sardenya. Tal com deia la previsió de vent va començar a bufar de W. Aleshores vaig cometre un error d'estratègia ja que em pensava que a mesura que ens acostessim a Sardenya el vent, per l'efecte de l'illa rolaria cap a NW, i em vaig anar molt enfora per guanyar velocitat en comptes de rumb. Quant ja ens acostavem a Sardenya el vent no va rolar el suficient com per posar spi i vam perdre molt de temps. Al final vam pasar pel control a la cua de la flota. Ens vam tornar a motivar per intentar remontar la següent nit, ja que la previsió era que el vent de W és reforçaria, i forçant un mica recuperar posicions.
Al dia final del dia següent, (3er dia) haviem recuperat 4 o 5 posicions i una nova encalmada per la nit va beneficiar-nos ja que ens varem acostar més als altres barcos que teníem davant.
El quart dia, passant l'illa d'Elba va ser de molt poc vent i les posicions es van mantnir bastant. A la nit, quant ja feiem rumb cap a Genova, va entrar un SE de 15 a 20 nusos que que va fer que arribessim just al migdia següent a l'arribada.
Al final, excepte els tres primers, tota la resta vam arribar molt agrupats, amb una diferència de poc més d'una hora entre nosaltres que vam acabar l'11 i els 4arts classificats.
Al barco no hi han hagut masses problemes, el generador que no carregava gaire i vam anar una mica justos d'energia i la vela major que portava, que era més petita que l'any passat i amb vents fluixos he notat que em costava molt seguir els altres.
A veure si per la propera puc tenir plaques solars i una vela major més gran.
Pel que fa al tripulant, l'Eduard Goula, ha estat competent i amb moltes ganes, sobretot tenint en compte que era pràcticament la primera vegada que navegava amb un spi i no havia fet mai més de 120 milles seguides!!

Ara tocar esperar al mes de maig a que la meteo sigui bona per fer les 1000 milles classificatòries, i complir així l'últim requisit que em falta per la propera Transat 650 al 2011.

nova temporada, GPI Itàlia

Comença una nova temporada de regates de la classe mini, i per segon any participaré al gran prix d'Itàlia.
Diumenge o dilluns sortiré del Club Nàutic l'Escala cap a Gènova, on comença la regata.
Espero que sigui una travessa tranquila, ja que aquests últims dies no he descansat gaire, atabalat amb la preparació del barco, però més o menys ja està tot llest.
Aquesta és la direcció de la pàgina web on trobareu més informació de la regata, i on és fa seguiment per GPS.
http://www.gpi-mini650.com/www/index.php


Jo mateix i l'Eduard Goula que serà el meu company d'equip. CN Escala.

2009, petita crònica, I part (Minimed, GPI Genova, Mini Empúries)

(MiniMed) De camí cap a terra amb el màstil trencat/ Arribada a L'estartit.










































Gran Premio Italia, Yacht club Italiano / Sortida! 540 milles per endavant..







Mini-Nui, de L'Escala cap a Genova, poc vent, res a veure amb la tornada../
Inici mogut, Mini-Empúries.

d'on vindrà el vent?..per Josep Pla

El vent de garbí — L'horari

---

A l'estiu, en dies de bon temps, en els períodes de normalitat meteorològica, l'aparició dels vents es produeix a base d'un horari. En el curs d'aquests períodes, durant el pas de les vint-i-quatre hores del dia, els vents giren seguint un horari fix, amb una regularitat que ja voldrien tenir les nostres empreses de transports i els ferrocarrils. Quan aquest horari —per la raó que sigui— es romp, i hom té, en mar, algun projecte a realitzar, a terme immediat i precís, val més deixar-ho per a un altre dia.

[...]

Els dies que en l'àrea meteorològica constituïda pel nostre litoral es poden qualificar de bons dies no solament a l'estiu, sinó tot l'any; els dies de cel clar, net, assegurat i d'equilibri meteorològic declarat —que alguns n'hi ha—, el que domina en aquesta àrea és la giravolta del vent seguint el camí del sol amb un horari perfecte.

Quan el sol surt, en aquests dies a què hem fet referència, amb la seva magnificència habitual —i això, em permeto modestament recordar-ho a la creixent, immensa massa de persones que no han vist mai sortir el sol—, el vent ha d'estar entaulat sobre la terra. És a dir: si hom està situat en mar, el vent ha de venir de la terra i a més ha d'ésser fluixet —terral fluix, terralet, sense que això n'exclogui un punt de vivacitat—, perquè altrament el dia no neix tan bo com en la hipòtesi que estem examinant. Amb la solemne ascensió del sol i l'aparició progressiva de la calor, el vent mor. Es produeix un moment de calma —que sol ésser blanca—, que sembla providencialment creat perquè els pescadors llevin els arreus que tenen en el fons de mar. El sol va pujant, la temperatura comença de picar sobre el mar en calma. I és llavors —entre les vuit quarts de nou (hora vella), no cal dir que parlem sempre de l'horari solar— que es veu venir de molt lluny, del nord-est, una taca verdejant que camina ràpidament, sobre el mar ensabonat. El mar, en calma, sembla ensabonat, perquè les seves aigües, tot i el seu grau de salinitat, són sempre una mica grasses. El vent grec, el gregal, està a la vista. Aquest vent té un embat fresc, deliciós, alegre, emplena el mar de lleugers, brillants escumalls, saltironejants, que rutilen a la claror del sol enlluernador, dins de la llum gloriosa dels nostres matins estivals. Quan el gregal entra, comencen a cantar les cigales de la costa i el fregadís del vent treu a la pinassa el seu perfum sensacional. Són les hores glorioses, inenarrables, dels matins d'estiu a les platges. Aquest vent sol durar tot el matí. De vegades arriba a ésser fresc, i sempre és velejable, noble, franc. És el vent ideal per a bordejar amb l'escota ben cassada, escorant la fusta al màxim. És el vent que ha promogut més il·lusions marineres... il·lusions que altres vents s'han encarregat de debolir.

Amb això el sol va pujant; arriba al zenit i llavors el vent comença a cedir i a fluixejar. Toquen les dotze en el campanaret blanc de l'església, i a quarts d'una el gregal cau. Es produeix un moment de perplexitat universal, un moment que també sembla providencial perquè, havent parat el vent, la xafogor augmenta i tot sembla conspirar a favor del bany. Hi ha, doncs, un moment de calma que coincideix amb la màxima força i rutilació del sol. Però aquesta calma dura molt poc: de seguida que el sol ha ultrapassat el punt de la seva màxima verticalitat, arriba una bufarada de xaloc que va seguida de l'entaulament del vent del sud —del migjorn, de migjornell. El diminutiu és apropiat, perquè aquest ventijol arriba sense força, i fa l'efecte que el sol, que sembla un lleó jove, se'l menja de viu en viu. Aquest ventet dura mitja hora, hora escassa. En la història meteorològica del dia que estic relatant, a la una en punt (hora solar) s'entaula el sud-oest, o sia el llebeig, o sia, encara, el vent de garbí.

El garbí és el vent de les nostres tardes d'estiu. És el vent que en projectar-se sobre l'interior del país els pagesos anomenen la marinada, aire que estimen amb deliri perquè gràcies a la seva frescor humida es fan més suportables les feines del segar, del batre i en general totes les feines del camp. Havent dinat, el pagès s'ajeu a l'ombra de la figuera del quintà i queda adormit sota l'aura de la marinada. Després, a l'hora de garbellar, el vent s'emporta el boll i la palla barrejada amb la ploma grisa o burella de les gallines i el grau cau, daurat. Si el vent es manté dolç i fiés indescriptiblement agradable. No hi ha res que faci un arròs millor que aquest vent; res que acompanyi amb més eficàcia una bona digestió. El tabac de fulla, tocat pel seu punt d'humitat, arriba a la sublimitat. Prendre un bon cafè, fumar un cigar en un lloc ombrejat, endolcit per la seva brisa, és cosa delicada. Les partides de tresillo, de manilla, de tuti més o menys subhastat, es fan mentre el ventet va bufant. És el vent, per altra part, que treu dels pins de la costa el rendiment més tangible; el gregal en treu un perfum sec i crepitant; el garbí, més humit, gairebé femení, embriagant. L'alta remor dels pins —formulada pel poeta Miquel Ferrà— és més eficient amb el garbí que amb el gregal —encara que amb aquest darrer vent sigui més ondulada.

El garbí dura fins a les set. Hi ha una observació, en vers, antiga, que diu:

El garbí,
a les set a dormir.